Patrons de creixement urbà a la metropolització de sistemes urbans intermedis. El cas de la conurbació La Serena-Coquimbo

Resum

La conurbació de la Serena-Coquimbo constitueix un sistema urbà de ciutats intermèdies, localitzat en el centre nord de la República de Xile. Amb 448.784 habitants (INE, 2017), ha presentat un sostingut augment de població i superfície de la seva taca urbana en les últimes tres dècades, encaminant-se a ser declarada la quarta àrea metropolitana del país. No obstant això, la ciutat s'enfronta importants desafiaments en la seva conformació com a sistema metropolità. La geomorfologia del seu emplaçament presenta barreres naturals al desenvolupament urbà i una alta vulnerabilitat davant tsunamis; el dinamisme immobiliari i la forta fluctuació de població flotant de caràcter estacional contrasten amb un sistema viari restringit, acotat geogràficament i en l'actualitat ineficient i una planificació fragmentada.

En aquest context, aquest estudi busca desvetllar la lògica espacial de les formes de creixement de la conurbació, caracteritzant tipologies de projectes i oferta immobiliària, i, a partir d'un model de ciutat en expansió i creixement de baixa densitat a mitja densitat, relacionar-la amb els problemes actuals de la conurbació.

Amb un enfocament quantitatiu, es fa l'anàlisi espacial de dades censals, de permisos d'edificació, i de fotos satel·litàls, obtenint com a resultats, tant els patrons de creixement com les tendències d'edificació.

Les conclusions apunten a la identificació de pols de creixement de la conurbació que estan incorporant noves dinàmiques espacials de concentració de població i tipologies edificatòries aglomerades espacialment. En segon lloc, una disminució de la fragmentació espacial en l'espai de conurbació a mesura que s'omplen els espais no edificats. Finalment, un canvi del pendent dels creixements en extensió (habitatges unifamiliars) i densitat (habitatges plurifamiliars).