Paisatges infantils. La infància com a constructora d’un imaginari urbà

Resum

Aquest article desenvolupa un entreteixit d'experiències vinculades a la infància englobades sota la idea de paisatges infantils per tal de fer notar l'enorme influència que la visió infantil ha tingut i continua tenint en els processos de generació o transformació urbana. Aquests paisatges analitzats aposten per situar la infància al centre de la reflexió urbana, reclamant-la com a agent transformador de la ciutat, davant del racionalisme extrem de la societat actual. Podem dir que els paisatges infantils són aquelles experiències o accions que tenen la infància com a referent en diferents aspectes. En primer lloc, s'analitzen propostes que, inspirades en la manera de fer infantil, ofereixen estratègies alternatives per generar nous paisatges urbans. En segon lloc, s'analitzaran alguns espais específics destinats a la infància que van sorgir en detectar que l'espai públic adult no estava adaptat a nens i nenes i que van generar paisatges propis i fàcils de reconèixer per a la comunitat. En tercer lloc, s'analitzen propostes o accions que proposen nenes i nens com a agents transformadors de l'espai urbà, amb capacitat crítica i de proposta. Aquests paisatges infantils seran analitzats des de l'arquitectura, des de les pròpies característiques intrínseques, la topografia, els límits, els elements que els constitueixen, els recorreguts que permeten, l'enquadrament o marc d'actuació, i qui en són els observadors i usuaris, per tal de recuperar-ne estratègies suggerents per a futures actuacions sobre el paisatge urbà.