COVID-19 i ciutat: cap a un model integrat d'habitatge, microbiologia, ambient i urbanisme

Resum

A partir de maig de 2020, la crisi sanitària global causada pel virus SARS-CoV-2 trasllada el seu epicentre cap a Llatinoamèrica, amb focus en ciutats que presenten alts índexs de pobresa, segregació i amuntegament. Els avenços en microbiologia permeten entendre en profunditat les relacions entre ciutat, COVID-19 i altres microorganismes, però cal establir un marc conceptual que les articuli, especialment en contextos on les determinants socials són tan rellevants. Aquest article té com a objectiu el proposar una aproximació integrada de microbiologia, habitatge, ambient i urbanisme, a partir d'un model d'interaccions i una anàlisi empírica per a Santiago de Xile. En base a això, es va poder analitzar com el procés de propagació a la ciutat es veu potenciada per vulnerabilitats d'índole soci espacial, sanitària intra-domiciliaria i urbana, més una aproximació des del concepte de pobresa energètica. Al mateix temps, es va poder comprovar com les variables associades a aquestes vulnerabilitats permetien explicar la taxa d'incidència de casos confirmats per cada 100 000 habitants a través de les diferents comunes a l'àrea metropolitana de Santiago de Xile. Dins d'aquestes, destaquen el nivell d'amuntegament dels habitatges, la quantitat de llars amb caps de la llar en treball precari i els viatges cap al districte central de negocis de la ciutat. Finalment, s'estableix la necessitat de proposar una agenda de recerca per a aquest nou equip multidisciplinari de "Microbioma Urbà" en relació amb la necessitat de realització de mostrejos microbiològiques que permetin millorar les condicions d'habitatges, barris i ciutats, aportant en la superació de les vulnerabilitats identificades en aquest estudi.