El disseny sonor de la ciutat: les campanes de Madrid a mans de Llorenç Barber

Resum

Objectiu

Els monumentals concerts de campanes del compositor espanyol Llorenç, Barber han posat a prova, fins a la data, l'aspecte sonor de més de dues-centes ciutats de tot el món, apuntant a dia d'avui uns marges acceptablement assegurances respecte a què pot emetre a la ciutat i com ho rebrà l'oient. Del seu estudi, la investigació es proposa esbossar un mapa fiable dels dominis d'oportunitat que hauria a disposició de qualsevol arquitecte interessat en el disseny de el so urbà.

Metodologia

De l'examen dels tres concerts de Madrid (1991, 2000 i 2007), de les seves campanes i campanars, plànols, partitures, imatges i enregistraments, la investigació identifica, classifica i analitza qualsevol aspecte que pogués caure sota una imaginació arquitectònica de el so, valorant no només àrees, pesos, densitats i durades, sinó també estratègies compositives, tècniques d'execució i qualitats sonores. Ho fa segons les escales possibles de disseny: des de la campana fins al territori, passant com nines russes pel campanar, el cos edificat, i l'espai mateix de la ciutat.

Conclusions

Més enllà d'un catàleg ordenat d'efectes sonors a escala urbana, l'estudi ofereix certs llindars de complexitat a partir dels quals un o altre estratègia deixa de ser efectiva i no arriba a l'espectador. Igualment, nota que hi ha un més enllà en el qual les eines d'anàlisi deixen de funcionar. Aspectes com l'atzar, la incertesa o l'accident, dissolen tot intent d'anticipar amb precisió l'experiència de la ciutat en efectiu.

Originalitat

Fixant-se en un únic instrument: la campana, en un mateix espai urbà: Madrid, i en un llenguatge compositiu comú: el de Llorenç Barber, aquesta investigació voldria contribuir a la definició progressiva de cert sistema de notació sobre el com donar forma sonora a la ciutat.