Patrimoni cultural innovador i sostenible per al desenvolupament local enfront del desequilibri territorial

Resum

Els recents canvis en la concepció del patrimoni cultural han portat a considerar-lo no sols com a objecte de protecció i salvaguarda sinó, més enllà, com un recurs per al desenvolupament sostenible. En conseqüència, els efectes del seu correcte tractament podrien contribuir significativament a un dels grans reptes contemporanis del món occidental: el desequilibri urbà-territorial. El nostre propòsit en aquest estudi és extreure les claus de la contribució de l'ús innovador i sostenible del patrimoni cultural per al desenvolupament local de zones rurals, perifèriques o vulnerables. A través de la consideració dels aspectes socioeconòmics i urbà-territorials, i de l'anàlisi de dos estudis de cas europeus, tractarem de revelar com aquestes pràctiques i la pròpia presència del patrimoni cultural poden contribuir a pal·liar el desequilibri territorial. Per a això, combinarem la recerca bibliogràfica i documental amb l'ús i tractament de dades. Hem utilitzat principalment dades estadístiques sobre l'evolució demogràfica a diferents escales, així com dades sobre elements del patrimoni natural i cultural, material i immaterial. Els dos casos triats són el sud d'Espanya i Hongria. Reflecteixen la pluralitat del territori rural a Europa i la seva diversitat de circumstàncies tant en termes d'ocupació del territori com d'evolució sociodemogràfica i de tractament del patrimoni. Els resultats revelen que la mera presència del patrimoni i la seva protecció contribueixen a millorar el comportament demogràfic de les zones vulnerables, però que els efectes es potencien quan van acompanyats d'iniciatives innovadores i de cooperació territorial.