Comprendre el rendiment dels jardins verticals mitjançant l'ús de la simulació d'edificis i les influències que tenen en el paisatge urbà

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.16.47.10321

Paraules clau:

Façana verda, simulació d'edificis, consum d'energia, paisatge urbà

Resum

El desenvolupament urbà pot tenir un impacte profund en la salut i el benestar de les persones, la sostenibilitat de les ciutats, l'augment del consum d'energia a causa de l'augment de l'illa de calor urbana (UHI) i també el CO2, que és una de les preocupacions ambientals i socials. En aquest treball ha estat analitzat el jardí vertical com a segona pell a la façana, es comparen utilitzant diverses alternatives constructives de forma natural i sostenible. La proposta principal d'aquest estudi és una segona pell (façana verda) en un edifici d'oficines a Barcelona (Espanya) que es troba en orientació sud-oest, que té com a objectiu reduir al màxim el consum energètic i també millorar el paisatge urbà. Els jardins verticals, com a segona pell, s'implementen als murs exteriors de l'edifici per interceptar una quantitat de radiació solar cap a l'envolupant vertical de l'edifici. La metodologia es basa en l'avaluació de diverses opcions de façanes verdes mitjançant la simulació de les diferents mides de la profunditat, l'orientació i l'alçada de la cavitat de l'edifici. D'acord amb el resultat de la simulació obtingut d'Autodesk Green Building Studio, la profunditat de la cavitat de la façana verda com a segona pell és molt efectiva. La profunditat de cavitat s'ha de calcular segons allò especificat pel material de la façana principal de l'edifici i estructura, orientació de l'edifici, altura de l'edifici i clima. Aquest article presenta un cas d‟estudi que aplica aquest enfocament en un edifici d‟oficines ubicat a Passeig de Gràcia, zona de l'Eixample a Barcelona.

Biografies de l'autor/a

  • Faezeh Bagheri Moghaddam, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

    Candidata a Doctora en Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbà i Rehabilitació de Construccions Existents, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB-UPC, Espanya.

  • Isidro Navarro Delgado, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

    Professor Lector Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona, ETSAB-UPC, Espanya.

  • Ernest Redondo Dominguez, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

    Responsable del grup de recerca, Professor Titular, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB-UPC, Espanya.

  • Josep Maria Fort Mir, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

    Professor Agregat, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB-UPC, Espanya.

  • Lluís Giménez Mateu, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

    Director de Departament, Professor Agregat, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ETSAB-UPC, Espanya.

Descàrregues

Publicat

2021-10-31

Número

Secció

Secció d'Articles